Hola,
Em presentaré, el meu nom és Sebastià, com el del meu pare, però tots m’anomenen ‘Tiano’. Vaig nàixer a La Ràpita, tot i que de menut vaig marxar a viure a Amposta, primer, i a Barcelona, després. Això de marxar del poble no em va fer molta gràcia, perquè vaig haver de deixar els amics del poble. Ara, però, torno a estar aquí, a La Ràpita, si no en carn, almenys si en ossos. Vaig morir-me a Barcelona, abans que nasquéssiu vosaltres. De fet, si estigués viu ara tindria 106 anys d’edat. Fa un anys vam portar les meus restes al cementiri de La Ràpita, allí em trobareu.
Soc escriptor i he tingut sort, ja que he pogut vendre les novel·les, els contes i les obres de teatre que he anat escrivint durant la meva vida, moltes de les quals parlen de la meva terra i de la meva gent.
He vist molt de món i he conegut un riu de persones, però mai he oblidat la meva Ràpita, ni la casa on vaig viure, al carrer Sant Roc, ni els crits de la meua iaia, quan brut com un xinxarraire de tan de jugar, em renyava: “Tianet! Vine’m aquí’. A Barcelona enyorava la vista del poble des de la Torreta, el bullici del mercat, a la plaça vella, m’imaginava les runes de l’església Nova, cada dia més vella, i, en pondre’s el sol, l’entrada al port de les barques de vela que tornaven de pescar. Han passat tants d’anys! Estarà tot igual? Segur que sí! O tal vegada no; no ho sé!
És per això que us demano ajuda a vosaltres, xiquets i xiquetes de tercer, que en utilitzar la biblioteca permeteu que els meus pensaments i els de molts altres escriptors estiguin vius encara. Vosaltres podeu ser els meus ulls, les meves orelles i el meu nas per ensenyar-me com és La Ràpita de l’any 2008. Amb aquest propòsit m’he posat en contacte amb els mestres del Camp d’Aprenentatge, i amb els vostres mestres, per a què m’expliqueu tot el que aneu descobrint, a través d’aquest ‘blog’. Estarem en contacte.
Una abraçada,
Sebastià Juan Arbo (‘Tiano’)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Com a mare d'Albert, alumne de 3r. és un orgull, trobar un bloc com aquest, on es pot veure tot el que els alumnes juntament amb els mestres treballeu a l'escola, i vos encoratjo per a que continueu així. La meva enorabona.
Hola tio Guatxes, avui en dia hi ha pocs mariners. Les barques han canviat molt. Però, ara, les de motor contaminen més i poden anar més lluny, recullen més peix i són més grans; i els pescadors cobren més.
Publica un comentari a l'entrada