AVINGUDA CONSTITUCIÓ
El meu carrer és llarg, ample i llarg. Per allí sempre hi passen molts i molts de cotxes. Davant de la meva casa, està el col·legi que hi vaig jo. I es diu C.E.I.P Carles Tercer. És molt bonic i m'agrada molt.
Molts petons.
LAURA 3r C
 |
| El meu carrer |
CARRER SENIETA
El carrer Senieta es un carrer que té mes o menys cinc cases iguals i unes altres cases. Jo visc al carrer Senieta numero 28.El meu carrer es una mica mes baix del Caprabo de les afores del poble i al costat de la platja . I el carrer dura fins la platja . Està molt prop del far.
Ignasi Valls Torregrosa 3rC
AVINGUDA CODONYOL
JO VIC AL CARRER AVINGUDA CODONYOL NUM 44.
És un carrer llanguíssim ,la meva casa té els vidres dels balcons blaus i els demés son transparents. En front de casa meva a l altra par del carrer hi havia molta terra, ara han construït un bloc i han plantat palmeres.
Kevin 3r C
AVINGUDA DELS ESPORTS
El meu carrer està envoltat de cases i al davant hi ha gronxadors, un quiosc, una pista de bàsquet i banquets per prendre el sol i a la pista de bàsquet també es pot es pot patinar ...en resum m'agrada el meu carrer i me'l estimo moltissim.
Cristina Biosca 3rC
CARRER SANT ISIDRE
El meu carrer és molt llarg i té un munt de botigues .Es un carrer bastant ample. Passen cotxes,camions,autobusos...Té restaurants,bars,franfurts ...
Té botigues de joguines. És un bloc de pisos , a demés té farmàcia i fins i tot fruiteries, i caixa d'estalvis. Visc al costat de l'Església Nova. Davant hi ha una rotonda molt gran.
Mireia F.C. 3r C
2 comentaris:
Bon dia nois i noies,
M'he quedat ben bé de pasta de boniato. Com ha pogut ser que el poble hagi canviat tant i tant. Caprabo? Rotondes? Pistes de bàsquet? Què és tot això? Que no es guanya la vida la gent al mar, com abans? Jo vaig néixer al carrer Sant Roc, un carrer del barri dels mariners. Al carrer hi havia feixos de rems, al costat de les portes, amb els seus pals de vaixell que sobrepassaven l’alçada del pis –eren cases totes d’un pis- i subjectades amb cordes al balcó, amb cordes i trossos de vela, amb bertrols i nanses per a pescar a les façanes; en un balcó, potser en dos, es veia una palma, assecada ja, quasi sense fulles, un ram de llorer marcit, assenyalant el record d’una diada d’alegria: la comunió dels xiquets. El meu carrer era un carrer veritablement mariner; se sentien, dintre les cases, cançons marineres i es respirava olor de quitrà i de salobre’.
Com és que la gent ja no viu al barri de mariners? És que no n'hi ha de mariners? Com es guanya la gent la vida avui?
Tiano.
Hola , sòc Joana una rapitenca
orgullosa del meu poble. Estic
molt impacient perque el dimarts
farem una sortida per visitar la
nostra ciutat. Per a mi és el poble ideal, en una zona privilegiada entre el mar i la
montanya.
Publica un comentari a l'entrada